art(d)eria

Matta-Clark. Bellesa convulsa en temps de crisi

Fa poc més d’un any, el col.leccionista Harold Berg dipositava al MACBA 44 fotografies vintage, 1 negatiu i una diapositiva intervinguda a través de les quals Matta-Clark va documentar els seus Building cuts. Des del 7 de juny, el museu ho exposa a les seves sales com a centre neuràlgic de la col·lecció.

Gordon Matta-Clark, Office Baroque, 1977.

Gordon Matta-Clark va estudiar arquitectura a Ithaca (NY) i literatura a París. Tot i així, mai es va guanyar la vida com a arquitecte ni com a escriptor. Com a artista, va desenvolupar entre 1970 i 1978 un dels corpus d’obra més complexes del segle XX, treballant com cap altre la urgència dels canvis econòmics, socials i culturals que la crisi del 68 havia evidenciat. En efecte, amb la seva obra, Matta-Clark realitza una crítica a la situació general a través d’un ens concret: l’anarquitectura; la transformació d’arquitectures abandonades en objectes artístics.

El material principal utilitzat per Matta-Clark són edificis abandonats, amb data de demolició, situats a  barris marginals i a les afores de la ciutat. Abans, a aquelles cases hi vivia la classe alta, que a principis de segle fugia del bullici de la ciutat. Als anys 60, es produeix un retorn a la ciutat per part de les classes benestants, que intenten revendre a les classes socials més baixes les cases que havien ocupat fins el moment sense perdre el valor que van invertir comprant-les.  L’artista denuncià l’engany d’aquest fet amb obres com Fake Estates, a través de la qual desenmascarava les falsedats de l’especulació relacionades amb la venda de terrenys a Queens o Staten Island.

Amb l’objectiu de convertir arquitectura en art, Matta-Clark se serveix d’un procés de desfuncionalització de l’edifici. L’arquitectura es concep a sí mateixa com a creadora d’espais funcionals, i Matta-Clark està en desacord amb aquest funcionalisme de l’arquitectura, que fa d’aquesta un element no artístic. Per a ell, el que diferencia l’arquitectura de l’art és la funcionalitat inherent a la primera. Així doncs, per a convertir arquitectura en art, se l’ha de despullar de la seva funcionalitat. I aquí resideix la originalitat del treball d’aquest artista; en la transformació de l’arquitectura en un objecte artístic a través d’una deconstrucció que la priva de tota funcionalitat.

Splitting, 1975

Als edificis, hi tallava seccions, tractant-les com a composicions espacials, com si d’una escultura moderna es tractés. Extreu parets i terres, destrueix cesures entre plans i entre intern i extern, despulla els pilars i estratifica les parets. Aquestes transformacions, la única forma a través de la qual els edificis podien recuperar cert valor, són l’anomenada anarquitectura.

Matta-Clark treballant a Conical Intersect, 1975.

Les fotografies de Bronx Floors (’72-‘73) ens transporten al moment en què Matta-Clark va burlar la policia per a retallar amb una serra de mà seccions rectangulars de terres i parets d’immobles abandonats del Bronx per a després exposar-les a una galeria comercial.

Bronx floors, 1972-73

Amb tot això, el que realment interessava a Matta-Clark no era la destrucció, sinó la transformació de l’objecte: d’arquitectura a objecte, d’objecte a fragment i d’allà a reproducció fotogràfica. D’organisme funcional a escultura i d’escultura a imatge. Aquí és on resideix l’extraordinari valor estètic de l’obra.

Les obres de Matta-Clark s’exposen en el marc de la col.lecció del Macba, acompanyades per les propostes arquitectòniques de Le Corbusier i Jean Genet per al Raval. Rossellini tanca la proposta expositiva parlant també d’arquitectura i mostrant-nos amb la seva ultima pel.lícula les reaccions del públic davant l’apertura del Centre Georges Pompidou l’any 1977, l'any en què Matta-Clark realitzava Office baroque, obra que dóna el títol a l'exposició. Amb aquest joc de paraules (pronuciat en anglès, "Office broke"), Matta-Clark aludeix a l'enfonsament del capitalisme.