When art meets science: Les últimes fotografies i Ulises I.

És possible enviar obres d'art a l'espai? I sobretot, hi haurà per allà dalt algú capaç d'entendre-les? Cada vegada és més freqüent trobar projectes artístics en els que científics i artistes treballen de manera conjunta; processos que comencen al MIT, passegen per diferentes exposicions i, finalment, surten a l'espai exterior. Càpsules d'art que esdevenen càpsules del temps, missatges dins una ampolla que tindran uns receptors llunyans: habitants extraterrestres i/o futurs humans.

Per al primer trimestre del 2013 està previst el llançament a l’espai d'Ulises I, un satèl.lit que es mantindrà en òrbita polar sobrevolant la Terra durant tres mesos. Al llarg d’aquest temps, emetrà una òpera conceptual per banda civil 433 MGHZ.

L'Ulises I

L’Ulises I és un nanosatèl.lit ensamblat a Mèxic amb circuits d’origen nord-americà, el muntatge del qual ha estat a càrrec del Departament Multimèdia del Centre Nacional de les Arts. El projecte va ser iniciat el 2011, i està dissenyat com una peça artística duta a terme pels 11 membres del Col.lectiu Espacial Mexicà, artistes compositors de les 11 obres sonores que s'enviaran a l'espai a mode d’òpera espacial.

Ulises I és un dispositiu que pretén ser un disparador de la imaginació en aquest nou segle, en el què es busquen desesperadament nous imaginaris. En aquest setnitit, Ulises I busca l’oportunitat d’esdevenir un referent d’una nova possibilitat de futur, on els projectes espacials no estaran només relacionats amb la ciència i les institucions, sinó també amb l’art. El llançament de l’Ulises esdevé així una acció poètica.

Disc de silici que conté The Last Pictures

Al Col.lectiu Espacial Mexicà, però, se li ha avançat l'artista Trevor Paglen, que va llançar el 22 de novembre des de Kazajstan rumb a l’espai un satèl.lit que porta al seu interior una altra iniciativa artística. El projecte, batejat com The Last Pictures, és un disc de silici recobert d’una capa d’or que porta gravades 100 fotografies representatives de la vida a la Terra avui dia. Científics, filòsofs i antropòlegs han col.laborat en la selecció. Es creu que l'obra podria estar activa fins d'aquí uns quants bilions d'anys.

Després de conèixer aquests projectes, és difícil no deixar-se envaïr per la fascinació, no només pel que s'està fent, sinó pel que pot venir després. Imaginació al poder!

Motors, solenoides, ventiladors, targeta de coure i circuits integrats de l'Ulises I.

Fotografia del procés de gravació de les 100 fotografies de The Last Pictures

Muntatge 1 de The Last Pictures. Des de dalt a la dreta: Cherry Blossoms; The Pit Scene, Lascaux Cave; Grinnell Glacier, Glacier National Park, Montana, 1940; Grinnell Glacier, Glacier National Park, Montana, 2006. A sota: Narbona Panel, Canyon de Chelly, Navajo Nation; Waterspout, Florida Keys; Suez Canal, Egypt; Dust Storm, Stratford, Texas

Muntatge 2 de The Last Pictures: A dalt, d'esquerra a dreta: Soyuz FG Rocket Launch, Baikonur Cosmodrome, Kazakhstan; Typhoon, Japan, Early Twentieth Century; Greek and Armenian Orphan Refugees Experience the Sea for the First Time, Marathon, Greece; Earthrise. Bottom row (l to r): Old Operating Theater, St. Thomas Church, Southwark, London; Glimpses of America, American National Exhibition, Moscow World’s Fair; Cheyenne Mountain, Colorado Springs, Colorado; Migrants Seen by Predator Drone, U.S.-Mexico Border.

Saadiyat, illa de la felicitat.

Mentre a Europa busquem noves formes de mostrar i vendre art, als països del Golf Pèrsic (principalment a Emirats Àrabs Units, Qatar i Kuwait), aposten per continuar amb la tradició occidental a l’hora d’exposar-lo, a través de grans museus d’arquitectures imponents.

Tot i així, canvien les tendències a l’hora de col.leccionar-lo. Si abans els guies del gust eren els historiadors de l’art, els crítics i els galeristes, avui són els col.leccionistes els qui exerceixen la major influència en el que a tendències refereix. Si fins fa poc temps comprar obres dels mestres clàssics o impressionistes era un signe extern de riquesa, avui els col.leccionistes que paguen amb petrodòlars s’orienten cap a dos objectius concrets: art contemporani occidental i art islàmic (clàssic o contemporani). Així, a través del seu col.leccionisme, reescriuen la història de l'art.

Potser trobem l’exemple més clar als cas dels Emirats Àrabs Units, on entenen l’art com a motor econòmic potenciador de la cultura local i, sobretot, del turisme massiu, buscant–hi un efecte Guggenheim. A més, ajuden a sobreviure als museus que venen la seva marca per uns quants (milions) de dòlars, com és el –criticat- cas del Louvre o del controvertit Guggenheim, boicotejat per les nefastes condicions amb les que els constructors treballaven.

A 500 metres de la costa d’Abu Dhabi i amb una superfície de 27 kilòmetres quadrats, trobem l’illa de Saadiyat ("de la felicitat"), on s’està erigint un gegantí districte cultural sense precedents. L’illa està posicionada per a convertir-se en el buc insígnia d’Abu Dhabi gràcies a que albergarà el conjunt més gran de béns culturals del món. En poc temps, s’hi inauguraran el  Louvre Abu Dhabi (amb l’edifici construït per Jean Nouvel), el Guggenheim Abu Dhabi (obra de Frank Gehry again), el Museu Nacional Sheihk Zayed, el Performing Arts Centre (dissenyat per Zaha Hadid), el Museu Marítim, el Manarat Al Saadiyat i el Pabelló dels Emirats Àrabs Units (realitzat per Foster and Partners). A l'apertura de tots aquests centres s'hi sumarà una gran quantitat de projectes i activitats educatives per a potenciar al màxim les possibilitats del conjunt, activant així la vida cultural del país.

Saadiyat (marcat amb l'A)

Així, aquesta nova Museumsinsel és el paradigma de l’entesa de l’art per part dels emiratounidencs: la barreja entre història, costums i cultura autòctona (amb el Sheikh Zayed, el Museu Marítim i el Pabelló dels EAU) amb art clàssic europeu i islàmic (del Louvre) i sobretot contemporani (amb el Guggenheim, on es barrejaran els grans noms d’artistes occidentals amb els dels artistes àrabs).

En fí, que fa com moltes ganes d'anar-hi, per aquest i per moltíssims motius més. Haurem, però, d'esperar una mica.

Processament digital del futur Guggenheim Abu Dhabi, firmat per Frank Gehry.

Projecte del Louvre Abu Dhabi, per Jean Nouvel.

Interior del Louvre Abu Dhabi.

Imatge del que serà el Performing Arts Centre, que albergarà concerts, teatre i performances experimentals. Artistes de tot el món estan convidats a delectar el públic d'Abu Dhabi.

Projecció del Museu Marítim, de l'arquitecte Tadao Ando.

Així serà el Zayed National Museum, construït per Foster and Partners, i dedicat a explicar la història de la regió i la unificació dels Emirats Àrabs Units a través de Sheikh Zayed bin Sultan Al Nahyan, pare de la nació.