Convivència arty: Room Art Fair #2

Les galeries i els col·leccionistes també van curts de cash. Per això, treballen les diferents maneres de desafiar la crisi. Cal reinventar el plantejament de les fires, fugir dels freds pabellons plens d’estands i buscar una fòrmula que representi un punt de trobada càlid que apropi l’art al públic general i que fomenti un tipus de col·leccionisme no elitista.

Com a resposta a aquesta cerca, aquest cap de setmana s’ha celebrat a Madrid la fira low cost d’art emergent Room Art Fair, l’All Tomorrow’s Parties del col·leccionisme d’art. Hi han participat 30 galeries que fa poc temps que funcionen, i cadascuna d’elles ha presentat 5 artistes joves per a exposar. També són joves emprenedors els que munten aquesta fira.

En una adpatció burgesa de la mítica –i recentment desapareguda- Tascheles berlinesa, artistes, galeries, comissaris, col·leccionistes, editors, i bloggers han viscut durant 3 dies a les habitacions de l’Hotel Praktik Metropol, ja que, en paraules del director, Álvaro Vargas, “Desitgem crear interessants sinèrgies entre tots els agents que participaran a la fira. Allò novedós i l’eina perfecta per a aconseguir aquest objectiu és que tots dormin allà”.

Doncs, les habitacions es convertien en uns espais expositius habitables ideals per a conèixer de prop les obres i els artistes, així com a practicar una mica de social climbing. D’habitació en habitació, els visitants podien trobar els artistes – sempre menors de 40 anys- entre les seves obres –a partir de 20 euros. Si algú s’animava a pujar al rooftop, podia conèixer els cinc nous comissaris que presentaven els seus projectes a RAF: “Do not disturb”, “Femme fuck your mind”, “No está listo”, “Plástico” y “Una habitación propia”.

"Plástico", una de les propostes dels comissaris. Font: Camila y el Arte

Una visió general de l'habitació on s'exposava el projecte "Plástico". Font: Camila y el Arte

Proposta participativa de @carlotaloveart, comissària de "Femme Fuck Your Mind"

Terra de l'habitació on s'exposava "Femme Fuck Your Mind". Font: Lit Ar Co

Intersecció Art. Font: Lit Ar Co

Intersecció Art. Font: Lit Ar Co

El fotomoatón de la dutxa de Blank Paper, a l'habitació 203, 

ha estat un dels projectes amb més èxit de la fira. Font: Camila y el arte.

Com sempre, Twitter ha estat un agent important en el desenvolupament d’aquest projecte. A través dels seus twits, els artistes i galeristes ens convidaven a visitar les seves habitacions. Podeu llegir les restes d’aquest cadàver exquisit a @ROOMARTFAIR.

Gallery of Lost Art, una exposició impossible.

Com tots sabem, el món de la cultura està fotut: No money, no party. Així que tant els espectadors com els museus han de trobar formes de seguir exercint els seus papers que no impliquin rascar-se la butxaca en excés. Aquesta exposició reuneix els ingredients ideals per a ser exitosa: interessant, innovadora i for free.

Gallery of Lost Art és una exposició virtual de la Tate basada en la reflexió en torn a com la desaparició d’obres d’art és un factor important – tot i que poc sovint tingut en compte- que ha modelat la història de l’art modern.

Aquesta exposició - amb un any de duració previst - planteja un nou punt de vista pel que a les exposicions, les col·leccions i la historització refereix: proposa tenir en compte no només allò que els museus i col·leccionistes posseeixen, sinó també el que, per diferents motius, ha desaparegut.

La Gallery of Lost Art és un museu fantasma que, segons Jane Burton, directora creativa de Tate Media, només podia existir de forma virtual, donada la dificultat d’exhibir les obres d’art i d’explicar les seves històries quan, en el millor dels casos, el que hi ha a mostrar és una imatge de baixa qualitat o un esbós. El resultat és una nova forma de mirar l’art: un magatzem on el visitant pot interactuar amb les restes visuals i documentals de les obres.

Així, a la galeria, podem estudiar obres que d’altra manera mai podriem conèixer, tals com El Reichstag embolicat de Christo, el retrat de Francis Bacon per Lucian Freud, o el mural de Keith Haring al mur de Berlín.

A més, l’exposició subratlla la seva interactivitat proposant el seu blog com a plataforma d’interacció, discussió i comentaris sobre la temàtica de la pèrdua d’obres d’art.

Hi ha molt per a descobrir a la Gallery of Lost Art, així que...perquè no hi feu un tomb?

Christo i Jean-Claude, El Reichstag de Berlin embolicat 1971-95

Cartell “Wanted” dissenyat per Lucian Freud en la seva campanya per a recuperar
la pintura robada, un retrat de Francis Bacon

Keith Haring davant el mural que va realitzar al mur de Berlín

John Baldessari (centre) supervisant la cremació de les seves obres el 24 de juliol de 1970

Robatori de 5 obres al Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris, al maig de 2010

Una de les obres de Kandinsky destruïda en un bombardeig de la Segona Guerra Mundial

Classificació de les obres d'art de la galeria, segons els motius de la seva desaparició. 

A la Galley of Lost Art col·laboren ISO Design, Channel 4 i l’Arts And Humanities Research Council.

Twitter: @Tate 

Espectadors virtuals i Google Art Project.

Google Art Project és una plataforma online a través de la qual el públic pot accedir a les col·leccions de museus d’arreu del món. La interactivitat de la plataforma fa possible, entre d’altres activitats, la realització de tours virtuals per les diferents galeries que hi participen utilitzant la tecnologia Google Street View.

A través de les nostres pantalles, des de qualsevol lloc, i en qualsevol moment, podem passejar per les sales de 151 museus de 40 països diferents, i veure i aprendre sobre més de 52.000 obres en 18 idiomes.

A més dels tours virtuals per les diferents galeries, Google Art Project inclou diverses eines i recursos educatius per a mestres i estudiants, així com també activitats per al visitant general, a través de “Look like an expert” o “DIY”. Hi trobem, per exemple, un quiz que posa a prova els coneixements dels visitants, proposant que relacionin obres d’art amb períodes estilístics.

Més enllà, els usuaris poden registrar-se amb el seu compte Google per a crear la seva pròpia galeria, creant una exposició virtual personalitzada que els demés usuaris podran visitar. D’aquí les il.limitades possibilitats d’aquest projecte, que ens permet ser comissaris de les nostres pròpies exposicions, o sentir-nos, com la Tita Cervera, posseïdors de la nostra pròpia col·lecció d’art.

Una de les propostes de Look like an expert

Proposta dins "DIY" (Do it yourself)

Accés a algunes de les més de 8900 galeries creades pels usuaris

Podeu seguir les novetats de Google Art Project al twitter: @googleart